PRC Àmbit millora de la pràctica educativa (formal) - Aula 1

Públic

Descripció de l’activitat:
Tot i que la intervenció psicopedagògica es desenvolupa amb un grup-classe concret, vaig considerar fonamental implicar el conjunt de l’equip docent. Per això, vaig organitzar una sessió formativa voluntària oberta al claustre. Per sorpresa meva, van assistir 8 docents més dels previstos, la qual cosa va ser una mostra d’interès i predisposició a treballar l’educació emocional de manera conjunta.

La sessió es va estructurar de la següent manera:
Introducció teòrica al model de competències emocionals de Bisquerra (2000):
Es van presentar les cinc competències bàsiques del model: consciència emocional, regulació emocional, autonomia emocional, competència social i habilitats per a la vida. Aquesta estructura va servir de fil conductor del projecte, aportant un marc conceptual clar.

Aterrament pràctic i aplicació a la realitat d’aula:
Es van mostrar exemples concrets d’estratègies visuals, rutines i materials adaptats per a infants amb TEA i altres trastorns del neurodesenvolupament, subratllant la importància de l’estimulació sensorial i de la previsibilitat en el context educatiu.

Espai de participació i debat:
A la part final es va obrir un torn obert de preguntes, on els docents van poder compartir dubtes i experiències. Aquest espai va resultar especialment enriquidor i va permetre construir coneixement col·lectiu a partir de casos reals.

Objectiu general de la intervenció:
Promoure un enfocament compartit de l’educació emocional entre el professorat, basat en el model de competències emocionals de Bisquerra.
Objectius específics:
Presentar els fonaments teòrics del projecte.
Generar espais de reflexió i participació col·laborativa entre docents.
Iniciar una valoració processual prèvia del clima emocional i les necessitats detectades a les aules.

Reflexió personal fonamentada teòricament:
L’educació emocional és un procés que ha d’implicar tot el sistema educatiu. Bisquerra (2015) defensa que no pot ser una assignatura aïllada, sinó una línia transversal compartida per l’equip docent. Aquesta sessió va permetre començar a crear aquest marc compartit, on es va evidenciar que el benestar emocional del professorat és tan clau com el de l’alumnat.
Des d’una perspectiva sistèmica, qualsevol canvi significatiu en el desenvolupament emocional de l’infant passa per la implicació dels adults del seu entorn. I, com vaig comprovar en aquesta sessió, molts docents també necessiten espais per revisar i cuidar les seves pròpies emocions i maneres de gestionar-les amb l’alumnat.

Evidències reals de les activitats acomplertes al centre:
Fotografia del moment de la formació.

Avaluació de la intervenció:
Encara que no era una sessió directa amb alumnat, vaig aprofitar per realitzar una avaluació qualitativa processual prèvia amb les reaccions emocionals dels docents i els temes que generaven més inquietud.

Aquestes dades seran clau per contrastar amb els resultats que s’obtinguin en el qüestionari final (Annex 5). Així, podré valorar l’evolució de les percepcions docents al llarg del projecte.

Observacions personals:
Aquesta sessió va ser un punt d’inflexió personal i professional. Era la meva primera vegada assumint el rol de formadora davant d’un claustre, i tot i els nervis inicials, vaig sortir-ne reforçada i validada. Em vaig sentir escoltada, i sobretot, vaig notar que el projecte començava a formar part del centre, no només del meu pla. Poder escoltar als docents, compartir dubtes, i pensar conjuntament en accions de suport emocional em va fer entendre que la cura emocional és una responsabilitat col·lectiva.

Referències:
Bisquerra, R. (2000). Educación emocional y bienestar. Praxis.

Bisquerra, R. (2015). La educación emocional en la práctica. Horsori.