Entrada 10- Sessió 2: La roda de les emocions i el mural col·laboratiu
Descripció de l’activitat:
Aquesta va ser la primera sessió amb l’alumnat, i va estar centrada en un objectiu fonamental dins de l’educació emocional: reconèixer i expressar emocions bàsiques d’una manera visual, accessible i segura per a tothom. Especialment en infants amb necessitats educatives específiques, és essencial generar un context de confiança on se sentin lliures per explorar i compartir.
La sessió es va estructurar en tres moments clau:
Introducció amb pictogrames i caretes:
Vam començar a la rotllana identificant les emocions bàsiques (alegria, tristesa, por, ràbia i calma) amb l’ajuda de pictogrames grans i caretes manipulables. Aquesta mediació visual va facilitar la participació activa, especialment d’aquells infants amb dificultats en la verbalització.
Roda de les emocions:
Cada infant va triar com se sentia en aquell moment utilitzant una roda d’emocions adaptada amb imatges senzilles i colorides. Aquesta activitat va oferir una oportunitat d’observació profunda per part meva, atenent tant a les respostes verbals com a les expressions facials i corporals.
Mural col·laboratiu “Jo sento…”
Es va convidar a cada alumne a expressar una emoció recent mitjançant un dibuix, pictograma o paraula, i a enganxar-lo al mural emocional de l’aula. Aquest espai col·laboratiu es va convertir en un primer gran pas cap a la creació d’un espai emocional compartit dins del grup.
Objectiu general de la intervenció:
Afavorir el desenvolupament de la competència emocional a través del reconeixement i expressió de les emocions bàsiques.
Objectiu específic:
Fomentar la identificació pròpia i l’expressió emocional mitjançant recursos visuals adaptats, afavorint la participació activa i el vincle emocional entre els infants.
Reflexió personal fonamentada teòricament:
Segons Bisquerra (2000), el reconeixement i l’expressió emocional són les primeres competències que cal treballar dins l’educació emocional. Sense aquest primer pas, no es pot avançar cap a una regulació emocional eficaç. Per això, aquesta sessió inicial és tan significativa.
L’enfocament escollit, basat en suports visuals i metodologies actives, s’alinea amb les propostes de Goleman (1996), que remarquen la importància d’adaptar les activitats a les capacitats comunicatives i cognitives dels infants. Utilitzar pictogrames i caretes va ser especialment útil per a infants amb dificultats de llenguatge o amb poca iniciativa expressiva.
A més, la creació del mural col·laboratiu representa una pràctica basada en el model d’aprenentatge socioemocional cooperatiu, que promou l’empatia, la comunicació i la construcció d’un clima d’aula segur. L’expressió espontània d’una alumna sobre la seva tristesa al pati en va ser un clar exemple: va emergir una emoció autèntica gràcies al clima de confiança generat.
Evidències reals de les activitats acomplertes al centre:
Graella d’observació completada durant la sessió (Annex 2).
Avaluació de la intervenció:
L’avaluació es va fer mitjançant:
Rúbrica visual amb smileys (Annex 3): autovaloració del grau de benestar.
Es va observar una bona acollida de les activitats, amb alts nivells de participació, especialment en el treball amb suports visuals. Alguns infants van mostrar resistència inicial que es va transformar en curiositat i implicació a mesura que avançava la sessió.
Observacions personals:
Afrontava aquesta sessió amb il·lusió però també amb respecte, sabent que parlar d’emocions pot ser complex i profund. El resultat ha estat més enriquidor del que esperava: he constatat que fins i tot infants més tancats poden mostrar molt si se’ls ofereix l’espai i l’eina adequada. El moment en què una nena va verbalitzar la seva tristesa al pati m’ha fet entendre el poder transformador d’aquestes activitats. I m’ha recordat que, com a futura psicopedagoga, una de les meves missions és crear espais on el sentir sigui tan vàlid com el pensar.
Referències:
Bisquerra, R. (2000). Educación emocional y bienestar. Praxis.
Goleman, D. (1996). Inteligencia emocional. Kairós.