PRC Àmbit millora de la pràctica educativa (formal) - Aula 1

Públic

Des del primer dia de pràctiques, vaig tenir molt clara una necessitat al centre: molts dels alumnes amb TEA i altres trastorns del neurodesenvolupament mostraven dificultats per identificar com se sentien i expressar-ho de manera adequada. Aquesta realitat em va remoure i em va empènyer a voler fer alguna cosa per contribuir-hi des del meu paper com a psicopedagoga en formació.

Amb el suport del meu tutor i l’equip docent, vaig començar a pensar com podíem ajudar-los a entendre millor les seves emocions i, sobretot, com gestionar-les. Va ser aleshores quan vaig decidir enfocar el meu projecte d’intervenció en l’educació emocional. Sabia que no seria fàcil, però també sabia que podia tenir un gran impacte.

Per a mi, treballar la part emocional no només és fonamental per al desenvolupament personal, sinó també per a la convivència i el benestar general. Tal com diuen Bisquerra (2000) i Goleman (1997), conèixer i entendre les pròpies emocions és clau per actuar amb més seguretat i control. I més encara en contextos on la comunicació verbal sovint és limitada.

Amb tot això en ment, vaig dissenyar quatre sessions molt senzilles però pensades amb molta cura: treballar la roda de les emocions, situacions quotidianes i fitxes visuals per regular-se, sempre amb suports adaptats i activitats manipulatives. Volia que els alumnes poguessin connectar amb el que sentien, sense pressió, al seu ritme.

Ara que ja he viscut el procés d’aplicació, puc dir que ha estat un aprenentatge molt gran també per a mi. Els instruments d’avaluació que he utilitzat (graelles, rúbriques visuals, qüestionaris) m’han ajudat a veure quins petits canvis s’anaven donant. I encara que els avenços no sempre són ràpids, són molt valuosos.